Sobre la leucèmia

Quan les cèl·lules sanguínies immadures (els blasts) proliferen, és a dir, es reprodueixen de manera incontrolada a la medul·la òssia i s'acumulen tant aquí com a la sang, aconsegueixen reemplaçar les cèl·lules normals. A aquesta proliferació incontrolada es denomina leucèmia.

 

Els primers símptomes són cansament, falta de gana o febre intermitent. A mesura que l'afecció avança apareix dolor en els ossos, com a resultat de la multiplicació de les cèl·lules leucèmiques en el sistema ossi. També apareix anèmia, les seves característiques són pal·lidesa, cansament i poca tolerància a l'exercici, fruit de la disminució de glòbuls vermells.

 

Així mateix, la reducció del nombre de plaquetes provoca hemorràgies esporàdiques i l'aparició de taques a la pell (petèquies) o grans hematomes, a conseqüència d'hemorràgia causada per cops lleus. A més, poden presentar hemorràgies a través de nas, boca o recte. Una de les hemorràgies més greus és la que es presenta a nivell cervell, la qual pot passar si el nombre de plaquetes descendeix en forma severa. Una altra possible conseqüència és la baixa en el nombre de glòbuls blancs (leucòcits), situació que repercuteix en les defenses del nen contra les infeccions.

 

Hi ha quatre tipus principals de leucèmia, denominats en funció de la velocitat de progressió i del tipus de glòbul blanc al que afecten. Les leucèmies agudes progressen ràpidament; les leucèmies cròniques es desenvolupen de forma lenta. Les leucèmies limfàtiques afecten els limfòcits;les leucèmies mieloides (mielocíticas) afecten els mielòcits. Els mielòcits es transformen en granulòcits, una altra manera de denominar als neutròfils.

 

El tractament recomanat en aquest tipus de malaltia és la quimioteràpia.